fr fr fr en us es es pt br de de Asia Asia EU EU






Torres solars: energia horitzontal

http://www.repsol.com/es_ca/casa_y_hogar/energia_en_casa/reportajes/ innova_energia/torres_solares_energia_horizontal.aspx
Una torre solar ?s una gran xemeneia elevada sobre una superf?cie envidrada, el sol escalfa l?aire de la base, que puja a gran velocitat per l?interior de l?estructura i activa una s?rie d?aerogeneradors. No cal confondre-la amb les plaques solars, ja que l?energia que produeix no prov? de panells fotovoltaics: el seu funcionament ?s m?s paregut al dels ara tan estesos parcs e?lics, per? en aquest cas el vent que les activa ?s l?aire calent ascendent.
Aquestes particulars plantes energ?tiques aprofiten els rajos solars i els converteixen en electricitat mitjant?ant la convecci? d?aire, ?s a dir, aprofitant el flux produ?t per la difer?ncia de temperatures de les diferents masses d?aire. La torre aconsegueix tamb? la generaci? nocturna d?energia, m?ximament si se n?instal?len en el terra acumuladors de calor. Al mateix temps, part de l??rea envidrada es pot utilitzar com a hivernacle.

Funcionament senzill
Torres d?aquest tipus funcionen des de fa anys. Per exemple, en la d?cada dels huitanta es va construir en la localitat de Manzanares (prov?ncia de Ciudad Real), una instal?laci? amb una xemeneia de deu metres de di?metre i quasi dos-cents metres d?altura que va arribar a produir 50kW de pot?ncia. Tamb? a Ciudad Real, concretament en la localitat de Fuente el Fresno, s?ha projectat la construcci? d?una torre que tindr? 750 metres d?altura.
El funcionament ?s ben senzill. La radiaci? solar escalfa una superf?cie de vidre circular oberta situada en la perif?ria, que es converteix en un col?lector d?aire. En el centre, unida al sostre herm?ticament, s?erigeix una torre vertical amb grans entrades d?aire en la base. Com l?aire calent pesa menys que l?aire fred, ascendeix a trav?s de la xemeneia. L?aire fred penetra en la instal?laci? pel per?metre exterior, a causa de l?efecte de succi?. Aix?, l?aire m?s calent ?s atret cap al centre del col?lector.
Per mantenir aqueix flux constant d?aire cap a la torre sols cal la calor dels rajos solars. Unes turbines e?liques situades en la base de la torre s?n les encarregades de produir l?energia el?ctrica mitjan?ant generadors convencionals. D?aquesta manera, s?estima que una ?nica torre amb una ?rea envidrada de set quil?metres de di?metre i una xemeneia d?un quil?metre d?altura podria abastir la demanda el?ctrica d?una ciutat de 120.000 persones. Un projecte d?aquesta envergadura seria cost?s, per? factible segons els experts.

Nombrosos avantatges
Les torres solars s?n capa?os de generar electricitat sense conseq??ncies ambientals negatives. La seua generalitzaci? aconseguiria una disminuci? de l?efecte hivernacle. Aquestes instal?lacions aprofiten tant la radiaci? solar directa com la difusa, la qual cosa les fa aptes per a zones geogr?fiques en qu? el cel est? cobert ben sovint.
Un altre dels avantatges ?s que el col?lector emmagatzema l?energia solar sense cap cost addicional, ja que el terra sota la vitrina absorbeix la calor rebuda durant el dia i la dissipa en l?interior durant la nit. Gr?cies a aquest fenomen les torres solars continuarien produint electricitat durant la nit.
D?altra banda, ja que l?estructura d?aquestes instal?lacions ?s simple i robusta, i les ?niques peces m?bils s?n les turbines i el generador, les tasques de manteniment requerides s?n m?nimes.
Per a la construcci? de torres solars fa falta b?sicament ciment i vidre, materials corrents i relativament barats. Tampoc hi ha necessitat de grans inversions en investigaci? i desenvolupament o en sistemes d?alta tecnologia. Sense oblidar, ?s clar, que el terreny sota el sostre de vidre es pot dedicar a cultius que aprofiten el microclima que es crea en aquesta zona.
Malgrat tot, tenint en compte la proporci? d?energia solar recollida amb relaci? a l?electricitat generada el rendiment d?una torre solar assoleix nom?s un tres per cent, els informes actuals apunten que les millores en els materials per a l?absorci? de calor, l?altura de la xemeneia i el di?metre de la base podrien incrementar-ne l?efic?cia. No obstant aix?, perqu? siguin realment eficients, es recomana que aquestes plantes s?instal?lin en llocs amb una alta radiaci? solar.
La innovaci? tecnol?gica tamb? ha arribat en forma d?una nova generaci? de centrals basades en el concepte de les torres solars. Un exemple ?s la investigaci? en muntanyes solars, que aprofitarien l?orografia per a augmentar el tir de l?aire i aix? millorar el rendiment. Tamb? hi ha un model, el JVR, que afegeix com a novetat una turbina de gas en l?interior de la planta, que permet aix? rebaixar fins en un noranta per cent l?altura de la xemeneia.
.
.
Torre solar
http://www.wikilingua.net/ca/articles/t/o/r/Torre_solar.html

Una torre solar ?s una construcci? que tracta d'aprofitar l'energia solar mitjan?ant la convecci?n d'aire.

Taula de continguts
? Funcionament
? Disseny de la planta d'energia
o Hist?ria
o Caracter?stiques
o Comparacions
? Altres fonts de Conversi?
? Vegi's tamb?
? Enlla?os externs / Articles

Funcionament
En la seva forma m?s senzilla, consisteix en una xemeneia pintada de negre. Durant el dia, l'energia solar escalfa la xemeneia, que al seu torn escalfa l'aire que hi ha dintre d'ella, creant un corrent d'aire ascendent dintre de la xemeneia (o torre). La succi? que aquesta crea en la base de la torre es pot utilitzar per a ventilar i refredar l'edifici subyacente. En la major part del m?n, ?s m?s f?cil aprofitar l'energia del vent per a produir una ventilaci? d'aquest tipus, per? en dies c?lids i sense vent la xemeneia podria proporcionar ventilaci? quan no seria possible produir-la d'una altra forma.
Aquest principi s'ha proposat per a la generaci? de l'energia el?ctrica, usant un gran hivernacle en la part d'a baix m?s que utilitzant la calefacci? de la xemeneia solament.
El principal problema d'aquesta proposta ?s la difer?ncia relativament petita entre la temperatura m?s alta i m?s baixa del sistema. El teorema de Carnot restringeix enormement l'efic?cia de la conversi? en aquestes circumst?ncies.


Disseny de la planta d'energia

Hist?ria
En 1903, el coronel espanyol Isidoro Cabanyes va dissenyar la primera torre solar en la publicaci? L'energia el?ctrica. Un dels primers dissenys d'una central el?ctrica basada en la torre solar va ser creat en 1931 per un autor alemany, Hanns G?nther. A principis de 1975, Roberto I. Lucier va sol?licitar les paleses de la torre solar; entre 1978 i 1981 aquestes paleses, van ser concedides en els Estats Units, Canad?, Austr?lia i Israel.
M?s recentment amb Schlaich, Bergerman & Partner, sota l'adre?a del Prof. Ing. Dr. alemany J?rg Schlaich, es va construir un model de treball a petita escala d'una torre solar en 1982 en Manzanares, (Espanya), a 150 quil?metres de sud de Madrid, que va ser finan?ada completament pel govern alemany. Aquesta central el?ctrica va funcionar satisfactoriamente durant aproximadament 8 anys i va ser derrocada per una tempesta en 1989. La torre tenia un di?metre de 10 metres i una altura de 195 metres, amb un ?rea de la col?lecci? (hivernacle) de 46.000 m? que aconseguia una producci? m?xima d'energia d'a prop de 50 kilovatios.
Refer?ncies:Les xemeneies solars: d'una proposta espanyola en 1903 a la central de Manzanares Era Solar n? 110 Sep-Oct 2002

Caracter?stiques
Durant l'operaci?, les dades per a l'optimizaci?n van ser recollits en una base de dades segon a segon. Aquestes dades s'han concedit a EnviroMission i a SolarMission Technologies Inc. que planegen desenvolupar aquest concepte sota el nom de marca Solar Tower. A principis de 2005 van comen?ar a recollir dades meteorol?giques en una localitzaci? de Nova Gal?les del Sud, Austr?lia, per a intentar erigir una central el?ctrica amb una torre solar completament operacional en 2008.
La m?xima pot?ncia el?ctrica que pot desenvolupar el disseny ?s de fins a 200 MW. La xemeneia solar proposta inicialment havia de mesurar 1 quil?metre d'alt, i la base 7 quil?metres de di?metre, amb una superf?cie de 38 km?. La xemeneia solar extrauria aix? a prop del 0.5% de l'energia solar (1 de kW/m?) que an?s irradiada en l'?rea coberta.
No obstant aix?, els informes actuals indiquen que a causa de les millores en els materials per a l'absorci? de calor que poden ser utilitzats en l'hivernacle, l'altura de la xemeneia i el di?metre de la base podria veure's redu?t sustancialmente per a incrementar aix? l'efici?ncia.

Els subproductos m?s significatius de dissenys proposats s?n aigua destil?lada (a partir de l'aigua de l'oce? o de l'aigua del subs?l) i en certs casos pot ser convenient que alguns productes agr?coles creixin sota el per?metre extern de l'?rea de l'hivernacle de la central el?ctrica.
Les explotacions agr?coles incloent les fruites i verdures, aix? com els olis essencials medicinals i arom?ticos fets d'herbes i flors, les algues marines i el pl?ncton, tots s'han considerat com collites convenients per a aquests escenaris. La biomasa residual podria crear calor addicional durant l'abonament, igual que algunes destilaciones, transformaci? dels aliments i operacions de fabricaci?. Altres subproductos poden incloure l'etanol i metano, biodiesel i tota classe de derivats de vegetals i plantes.

Comparacions
Les torres solars aconseguiran una major disminuci? de l'efecte hivernacle produint solament l'electricitat sostenible verda neta, nig?n tipus de carb? o gas per a generar electricitat pot competir amb les credenciales d'energia neta d'una torre solar.
Per a substituir una t?pica central el?ctrica de carb? de 2000 MW, es necessitarien 10 torres com la proposta (depenent d'escala i de capacitat). Aix? disminuiria en m?s de 14 milions de tones l'emissi? de gasos de l'hivernacle a l'atmosfera .
Faria falta, per tant, un ?rea de, aproximadament, 380 km?, quatre vegades la superf?cie de la illa de Formentera o dues terceres parts de la superf?cie de la illa d'Eivissa, nom?s per a substituir una central de carb?. S'aconseguiria que aquesta tecnologia fos ?til nom?s en certs espais, com deserts o zones en les quals es podria aprofitar els coproductos, com a Almer?a, on podrien seguir liderant la producci? d'hortalisses d'hivernacle a m?s d'aconseguir l'aigua que han anat esgotant del subs?l mitjan?ant la destilaci?n d'aigua de mar que coproducir?a la torre.

Altres fonts de Conversi?Hi ha m?s tecnologies capaces de convertir l'energia solar en energia el?ctrica.
La xemeneia solar ?s una part del grup termo-solar de tecnologies solars de conversi?. Hi ha dos altres dissenys que treballen de la mateixa forma. El primer ?s el disseny miralls parab?licos i l'altre ?s el mirall solar combinat amb el motor de Stirling. D'aquestes tecnologies el mirall solar/motor de Stirling, t? el rendiment energ?tic m?s alt (el record actual ?s una efic?cia en la conversi? del 30% d'energia solar). Les plantes solars parab?licas s'han constru?t amb efic?cies de l'a prop de 20%. La torre solar t? una efic?cia de menys del de 2%. No obstant aix?, a causa de la seva major escala i simplicidad, la torre solar pot tenir una efic?cia econ?mica propera o superior als altres m?todes.
L'?nica estaci? existent d'energia solar d'Austr?lia , estaci? White Cliffs Solar Power Station, va ser constru?da originalmente usant tecnologia solar parab?lica que concentraven la llum escalfant aigua, per? ara s'han actualitzat a energia fotovoltaica obtenint gaireb? dues vegades la pot?ncia el?ctrica dels mateixos miralls.

Vegi's tamb?
? Central t?rmica solar
? Etanol (combustible)
? Energia solar
? Torre solar de Font el Fresno

Enlla?os externs
? Schlaich, Bergerman and Partner website
? Solar Tower OpenSource Energy Project
? Environmission International EarthNews Online
? Solar Chimney de Global Warming Solutions
? EnviroMission Ltd. of Austr?lia Website
? Wentworth Shire, NSW - Solar Tower site
? Santa Clara University Kennedy Mall Commons
? Un site amb bones imatges que mustran impressions art?stiques

Articles
? Torre solar de Font el Fresno (video)
? Una torre solar per a Ciutat Real
? "Solar Tower of Power Finds Home" from Wired
? "A Tower in Oz to Touch the Sun" from Wired
? "A Technology to Save the Planet" de Daily Kos

http://www.wikilingua.net/ca/articles/t/o/r/Torre_solar.html


Solar Chimneys, Vortex, Energy Towers
Margotweb